UNA DÓNA DE LA TEVA EDAT

Proa

256 pàgines

Gemma Ruiz Palà ens parla d’una dona, i de passada de totes les dones, que de sobte senten molta calor que els ve de dins i se n’adonen que han entrat a la menopausa. Ara, pels canons establerts, semblaria que s’ha acabat la vida, que ja tot cau en caiguda lliure i el futur ja no estarà a les discoteques sinó a casa, cuidant avis o néts. Està casada amb un catedràtic paradigmàtic que cada any canvia d’amant, perquè les vol joves, molt joves. I ella ho sap. I per això, quan sembla que ell l’hauria de necessitar, ella el deixa plantat i passarà a ser una dona dolenta. I vet aquí que a Venècia coneix, en el sentit bíblic del mot, un noi jove i educat que la fa somniar de nou. Aquesta és molt per sobre la sinopsi d’una història que no necessàriament haurà d’acabar amb drama.

A la contraportada hi ha aquesta sinopsi de Una dona de la teva edat

La protagonista d’aquesta història hi ha un dia que diu “fins aquí”. Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d’escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d’adobar, la conviden a la Biennal d’Art de Venècia. Què li pot esperar, a algú com ella, a la ciutat més tòpicament romàntica del món?

Una dona de la teva edat és una novel·la sobre el foc que s’encén a dins de cada dona justament quan tothom els ordena apagar-se i esborrar-se del mapa. Després de Les nostres mares, Gemma Ruiz Palà ens regala una protagonista que fa de la menopausa la millor rebel·lió per, finalment, abraçar l’alegria de viure sense demanar perdó.

Pels que no la coneixeu, faig un resum d’allò que he trobat a internet sobre l’autora: Gemma Ruiz i Palà va néixer a Sabadell, 6 de desembre de 1975 és una periodista i escriptora catalana.

Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d’informatius de Televisió de Catalunya i s’ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. El febrer de 2020 va publicar la seva segona novel·la, Ca la Wenling, a Edicions Proa. El desembre de 2022 va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la Les nostres mares, que després esdevindria el llibre de ficció més venut durant la diada de Sant Jordi de 2023.

Gemma Ruiz Palà, ja ho veieu, ve de l’èxit clamorós de Les nostres mares, que va ser el llibre més venut del Sant Jordi de 2022. I aquest d’avui té tots els ingredients per poder-s’hi comparar. Segurament parlem d’un llibre de categoria si no fos, al meu parer, pel llenguatge massa modern per un públic “de la meva edat”. Si malgrat això m’ha agradat, els que connecteu amb les paraules i frases que a mi se’m fan escàpoles, us ho passareu molt bé, n’estic segur.

Aleix Font, 14 d’abril de 2026.